Dolores Iturbe Arizcuren:
http://dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=2035
«Dolores Iturbe Arizcuren, filla de Micaela Iturbe d'origen navarrès, va néixer al carrer Ferlandina, al barri del Raval de Barcelona, el 1902. A causa dels problemes econòmics que havia d'afrontar Micaela, la va donar a un matrimoni valencià. Aquest matrimoni va decidir marxar cap a València. La seva mare, quan va poder disposar d'ella, va reclamar-la.

A Barcelona va anar a viure a casa de la família Ponsetí, a la plaça Sant Agustí Vell, on la seva mare feia de minyona. Va estar escolaritzada fins que va haver de treballar com a aprenenta a casa d'una modista. 

La seva vida canvià cap a una vida més dura, quan la família Ponsetí va caure en la ruïna. Llavors la seva mare va trobar un pis gran al carrer Argenteria i Banys Vells. Per guanyar-se la vida el seu pis el va convertir en una casa d'hostes i menjars. Lola ajudava la seva mare pels matins, mentre per la tarda feia d’aprenenta de sastre. Una vegada va obtenir uns certs coneixements, es va canviar de taller per fer-se oficiala mitjana. Aviat es va afiliar al Sindicat de Vestir de la CNT vers l’any 1914-16.

Al Sindicat de Vestir de la CNT va conèixer actives militants i companys. Però va ser a la casa d'hostes on va començar a conèixer les idees polítiques dels obrers.

Enmig de l'agitació social i de la violència patronal, la seva casa va servir com a refugi de companys anarquistes. Formarà part del grup d'afinitat anarquista Germen, del qual serà l’única dona.

En aquest context va conèixer a Faustino Vidal i fruit d’aquesta relació naixerà la seva filla Aurora l’any 1923. Faustino va morir malalt de tuberculosi a principis de 1924. Pocs mesos després s'uneix a Juan Manuel Molina, Juanel, amb qui anirà a viure a Granollers. D'aquesta relació va néixer Helenio.

La repressió de la Dictadura de Primo de Rivera va fer que Lola i el seu fill Helenio marxessin cap a França el 1926. Comença l'etapa de l'exili polític.

Lola tornarà a Espanya pels volts de 1930 i mantindrà la família amb el seu ofici durant els llargs períodes de presó del seu company.

Va ser oradora i articulista. El seu tema central va ser la dona. Va escriure i distribuir Mujeres Libres i va participar en el Casal de la Dona.

Amb l’aixecament feixista del 16 de juliol de 1936 va estar a la barricada de la Rambla de Santa Mònica, recollint i curant malalts. Va col·laborar en la reaparició de Solidaritat Obrera. Va visitar el front com a redactora de Tierra y Libertad i Tiempos Nuevos. Va escriure els primers fulletons que van llançar les avionetes que van sobrevolar Barcelona. L’any 1938 va conèixer a Emma Goldman, anarquista nordamericana d’origen lituà que col·laborà amb el govern de la República.

Com tants altres, va passar a França a través de la Tor de Querol amb la seva mare i els seus fills. Al cap de tres mesos, amb la sortida de Juanel del camp de concentració de Vernet d'Arieja, van anar a Nimes i d'allà a Montpeller. Des de França intentarà reorganitzar el moviment llibertari a l'exili. Amb l'objectiu de rescatar la memòria de les seves companyes, la seva militància i la seva lluita, va publicar el 1974 La Mujer en la lucha social y en la Guerra Civil de España.

L’any 1979 va tornar a Barcelona on va continuar dins del cercle anarquista. Amb la mort de Juanel va marxar a viure a Gijón amb la seva filla, on va morir el 5 de gener de 1990.» [01]